RESSUSCITAR, [RESUSCITAR, RESSUÇITAR] v. n.

Retornar de la mort a la vida.

"per maravella
dos cuyts oçells,
presents tots ells,
ressuçitaren
e alt cantaren"
Roig, Jaume Spill 3.320

"Lo .v. es creure que Jhesu Xrist, per sa propria virtut, torna de mort a vida e resucita al tercer dia de la sua mort."
Catecisme MS. n. 216, f. lxxxxvij, a. Bib. Univ. València

"Car yo see que l meu redemptor viu, e en lo derrer die resuscitare de la terra, e altre vegada sere vestit de la mia pell; e en la mia carn veure Deu salvador meu."
Metge, Bernat Lo Somni 537, lib. primer

"Es greu aquest teu son, que los morts se n ressuciten e tu no te n pots despertar..."
Anònim De menyspreu del món 412; MS. de l'Escurial, f. 11

"E que en lo terç dia seguent apres la sua mort, tornada la anima en lo seu cors, ressuscita de mort a vida."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.022, segon punt